i seguim a Mérida...

És estrany com viatjant t'acostumes tant a canvair de lloc, que el fet d'estar una temporada llarga en un mateix lloc, i més en el sí d'una família, es converteix en extrany.
La vida a Mérida resulta senzilla: produir, sortir a "parxar", i de tant en tant anar al cine (siiii!!! hi tenim un contacte i estem anant pràcticament un cop per setmana al cineee!!!). Compartir moments amb la família, anar a veure els partits de futbol del barri....

I s'hi està molt bé a Mérida, però també ens plantegem si és això el que hi hem vingut a fer, si això ens aporta alguna cosa al viatge... Clar que aporta coses, estem reben de la família del Charles que ens acull molt més del que mai els podrem donar, però estem fent alguna cosa que no podríem fer a Barcelona? I d'aquesta reflecció ens neix també la necessitat de seguir endavant, de despedir-nos d'aquest temps tan agradable aquí, i de seguir l'aventura!

I el proper destí: la costa. No sabem quan sortirem exactament, en principi en uns 10 ó 15 dies, però ja està arribant el moment de seguir i tirar endavant.
I quantes coses hauran canviat en aquest temps a Venezuela!!! L'Ainhoa va marxar i tornar de Barcelona, el More va anar i tornar al Perú, la marxa del Tilin, la possible separació del Charles del grup (que ell segur que es queda a passar el Nadal a casa seva)... Són coses que en el moment se'ns presenten dures, però que en realitat ens fan aprendre un munt.

Així que comença una nova etapa!!!!!!

a Mèrida TEIXINT.... fora, fronteres?!!?!?

Bon dia genteta!!! Com va el fresquet català?!?!
Aqui les dues cosinetes continuen "dandole al hilo y a la piedra" i sortint a vendre a les tardes!!! Últimament fa un temps força dolentet, plou casi cada tarda nit i hi ha dies que fins hi tot ja ens llevem plovent y es passa aixi casi tot el dia, això vol dir que també refreska i ja no podem anar amb els tirantets i les xancles que tant ens agraden!!! Aixi que ens solidaritzem amb vosaltres i a les nit utilitzem dues o tres mantetes com si estiguessim per terres catalanes ;)
Aquests últims dies ens hem estat mirant paginetes per internet sobre macrame i histories d'aquestes que ens agraden a nosaltres i YEPAAA! ja hem copiat alguns modelets i seguim aprenent dins d'aquest món artesanal taaaant gran i ampli pero que poc a poc anem coneixent i et vas enganxant més! A intentar treure punts nous, fer nous modelets, inventar coses... que no sempre queden bé pero bueno, sense perdre l'originalitat!!!

Per altra banda... FRONTERES!¿ upfff, perquè son tant important les fronteres!? Fa dos dies el TIlin va marxar a Cucuta, frontera entre venezuela i colombia, havia de buscar unes coses allà que esta com a 6 o 7 hores de Merdia i cap allà se fué. Els Peruanos, Equatorianos, Paraguayos i Colombianos, desde fa 5 anys que no necessiten visat per entrar a Venezuela, directament poden entrar o els hi demanen un "permis" que és un simple paper que han de demanar al consulat venezolana pero que tel donen, sense cumplir requisits ni res. TOtal, que al tornar a entrar a Venezuela li haura tocat un a la frontera una mica burret i se li ha posat farruco i que no el deixa entrar, que los "peruanos són unos ladrones y no los quieren aqui".
Ostres, quan et trobes davant aquetes situacions et qüestiones... Per què jo puc entrar i ell no!? Per què a mi em tracten com a un Déu i a ells com si fossin dimonis?! Tots som persones, negres, blanques, altes baixes o com siguem, però persones que anem creixent i decidint per nosaltres mateixos i hi ha moments que dius, ostres doncs no som iguals! perque davant d'aquestes situacions veus com realment el color importa, com els dineres importen, com la nacionalitat importa... aixi que ja podem deixar de parlar d'igualtats, d'acceptació, d'antiracisme,,, perque al final de tot és això el que val i es això el que et permet o no fer el que un vol.
Sap greu, sap greu i et sents impotent i m'imagino que molt més si et passa en primera persona...
Avui intentara anar a unes altres oficines que ahir estaven tancades i aconseguir aquest paperet! confiem que li toqui una persona decent i avui pugem estar aqui de nou a Merida fent una bona retrobada!!

UN petonas ben fooort!!! las niñas

Encuentros, reencuentros.... vida bonita!

Novetats!!! La Mares i l'Ainhoa, l'Ainhoa i la Mares es retroben a merida, veneÇuela :)
un mes separadetes en el que ens hem trobat a faltar i ens hem ajuntem de nou per continuar l'aventura, per continuar aprenent cosetes, per continuar coneixent ment i crèixer cada dia una miqueta més!!!

Fa més d'un any la Mar va sortir de barcelona, l'Ainhoa encara no el fa pero ja es molt de temps lluny de casa i ja sabem tots que un blog és una manera fàcil, eficaç i propera de seguir la vida d'aquestes "noietes, mig cabres boges" que us estimen i s'enrecorden de vosaltres encara que ens separin tants km's de distància.

Les dues amb blog's separats, mig abandonats per que la vida ens HA PORTAT PER UNS CAMINS QUE... NO ENS ESPERAVEM I LA PRIMERA IDEA DEL BLOG QUEDA TAAAANT LLUNY DEL QUE ESTEM VIVINT....!!!! que hem decidit començar-ne un de nou, juntetes i centran't-ho amb el que estem fent "ahorita"...

Aixi que aqui ens teniu, amb ganes de comunicar-nos amb vosaltres, amb ganes de que ens seguiu i poder compartir amb vosaltres part del nostre viatge, de la nostre vida i nostre món!!!!

Aixi que miiiil petons, l'aventura continua!!!

pd: prometem actualitzar les nostres Lokeries!!!!