a Mèrida TEIXINT.... fora, fronteres?!!?!?

Bon dia genteta!!! Com va el fresquet català?!?!
Aqui les dues cosinetes continuen "dandole al hilo y a la piedra" i sortint a vendre a les tardes!!! Últimament fa un temps força dolentet, plou casi cada tarda nit i hi ha dies que fins hi tot ja ens llevem plovent y es passa aixi casi tot el dia, això vol dir que també refreska i ja no podem anar amb els tirantets i les xancles que tant ens agraden!!! Aixi que ens solidaritzem amb vosaltres i a les nit utilitzem dues o tres mantetes com si estiguessim per terres catalanes ;)
Aquests últims dies ens hem estat mirant paginetes per internet sobre macrame i histories d'aquestes que ens agraden a nosaltres i YEPAAA! ja hem copiat alguns modelets i seguim aprenent dins d'aquest món artesanal taaaant gran i ampli pero que poc a poc anem coneixent i et vas enganxant més! A intentar treure punts nous, fer nous modelets, inventar coses... que no sempre queden bé pero bueno, sense perdre l'originalitat!!!

Per altra banda... FRONTERES!¿ upfff, perquè son tant important les fronteres!? Fa dos dies el TIlin va marxar a Cucuta, frontera entre venezuela i colombia, havia de buscar unes coses allà que esta com a 6 o 7 hores de Merdia i cap allà se fué. Els Peruanos, Equatorianos, Paraguayos i Colombianos, desde fa 5 anys que no necessiten visat per entrar a Venezuela, directament poden entrar o els hi demanen un "permis" que és un simple paper que han de demanar al consulat venezolana pero que tel donen, sense cumplir requisits ni res. TOtal, que al tornar a entrar a Venezuela li haura tocat un a la frontera una mica burret i se li ha posat farruco i que no el deixa entrar, que los "peruanos són unos ladrones y no los quieren aqui".
Ostres, quan et trobes davant aquetes situacions et qüestiones... Per què jo puc entrar i ell no!? Per què a mi em tracten com a un Déu i a ells com si fossin dimonis?! Tots som persones, negres, blanques, altes baixes o com siguem, però persones que anem creixent i decidint per nosaltres mateixos i hi ha moments que dius, ostres doncs no som iguals! perque davant d'aquestes situacions veus com realment el color importa, com els dineres importen, com la nacionalitat importa... aixi que ja podem deixar de parlar d'igualtats, d'acceptació, d'antiracisme,,, perque al final de tot és això el que val i es això el que et permet o no fer el que un vol.
Sap greu, sap greu i et sents impotent i m'imagino que molt més si et passa en primera persona...
Avui intentara anar a unes altres oficines que ahir estaven tancades i aconseguir aquest paperet! confiem que li toqui una persona decent i avui pugem estar aqui de nou a Merida fent una bona retrobada!!

UN petonas ben fooort!!! las niñas